Més al nord, els turons d'Atakora custodien les tatas somba, fortaleses de fang que broten del sòl com a extensions de la mateixa natura. Al llac Nokoué, la ciutat lacustre de Ganvié emergeix sobre pilons, un laberint d'aigua on les piragües llisquen com a pinzellades sobre un mirall flotant. En caure la nit, el batec dels tambors sagrats convoca els esperits del vodú en temples ocults per la vegetació. Benín no es visita; es respira, es trepitja descalç i es grava a l'ànima amb la força de la seva llum i la calidesa de la seva gent.